jueves, 23 de junio de 2011

Per molts anys, Aula Musical!

Esta entrada será en catalán. Aviso antes de que alguien se me enfade.
El motivo (si es que alguien lo quiere, pues este blog es totalmente A LA MEVA) es que dirijo mi escrito a mis amigos del Aula Musical de Girona, y como ellos entienden el catalán y este es el idioma que he usado siempre para hablar con ellos, no voy a hacer una excepción.
Así pues, allá vamos.

Perdoneu per la inactivitat, però això de tenir tant de temps lliure no sempre és bo...
El dimarts passat es va celebrar el 30è aniversari de l'Aula Musical, escola de música de Girona en la qual vaig estudiar durant 10 anys. Aquest era el primer any que no feia música allà (per un problema logístic, més que res...), però ni així m'he pogut lliurar de participar en el concert de final de curs.
Com que se celebrarva un aniversari tant important, es va montar una macro-festa que quedarà pel record de tots. Va començar amb una rua de la qual em vaig escaquejar de forma estratègica per anar a fer unes cervesetes al bar del poble, i per tant no us puc explicar exactament en què consistia. Després seguia amb el típic concert de fi de curs, començant pels més petits i acabant amb el musical de la coral de grans (aquest any va ser el West Side Story). Al final del musical van cantar el Somewhere de nou, perquè els antics alumnes i tothom qui volgués pogués pujar a cantar. No vaig poder resistir-ho. No m'havia preparat la cançó, però veure el musical sense participar-hi després d'haver-hi cantat 4 anys seguits va ser massa, i vaig pujar a l'escenari.

Això va estar molt bé, però l'autèntica festa va començar llavors: una mica de pica-pica i jam session perquè la gent s'animés a tocar i a cantar.
Va començar en Xavi amb el grup de vent i, sense saber molt bé com, em va liar perquè em posés a tocar, sense saber ni què tocaria. Boníssim. Moltes gràcies, Xavi! La veritat és que era senzill, i quan vaig veure que la cosa es complicava una mica vaig desaparèixer.
Després d'això van cridar els 2 Pau's i a mi per tocar unes cançons que havíem preparat, i ja va ser la repera!!! Veure a la que havia sigut la meva professora de cant vibrant amb el Sweet Home Chicago va ser una cosa que no es pot explicar amb paraules. Moltes gràcies, Cristina!
Després d'això vam fer una cançó del concert de curs de l'any passat, amb la que vam fer passar una estona divertida als que formàvem part d'aquella coral i que tant bé ho vam passar. Moltes gràcies, Marta!
La cosa va seguir amb Les Sixters i altres professors, antics alumnes... que s'animaven a tocar. Un autèntica festa, com no es troben per Madrid!
La gent anava marxant, però encara quedava el millor. El més veteranos que corrien per allà van pujar amb alguns professors per cantar les típiques cançons que tots hem cantat a l'Aula. Recordar totes aquelles melodies va ser una altra cosa increible! Moltes gràcies a tots!
Sé que em queda molta gent i moltes coses per agrair, però se m'acaben les idees per seguir l'estrucura "personalitzada" de cada paràgraf que estic seguint, o sigui que us haureu de conformar amb un paràgraf compartit. Ja em sap greu...
Moltes gràcies, Rosa! Moltes gràcies, Glòria! Moltes gràcies, Ramona! I moltes gràcies a tots els que formeu part, d'una manera o d'una altra, de l'Aula Musical!!!

Ara, a crear una coral de veterans per fer Els Miserables, que ja vam tenir un preàmbul mentre recollíem i no sonava malament, oi?

Disfruteu de la cançó, que no tinc cap vídeo del concert (i ja em sap greu...).

3 comentarios:

alex dijo...

Ets un mestre

Xavi Molina dijo...

Moltíssimes gràcies Nico, ha estat un plaer veure`t crèixer any rera any en una cadira a la meva esquerra i com, sense adonar-me'n, t'has convertit en una persona de molta valua. Sempre et tindré en la meva memòtia i en el meu cor. Una abraçada.

Ferran dijo...

Per molts anys, Aula! Jo vaig haver de perdre'm la celebració, mal que em pesi.

Ferran