martes, 31 de agosto de 2010

Encomanant alegria

Finals d'agost, principis de setembre. Aquetes són les típiques dates en què el fenomen "vuelta al cole" pren més força i, en conseqüència, recordem tot el que hem fet durant els dos mesos i mig que l'Estat ens deixa als estudiants per fer-ne el que vulguem.

En el meu cas, m'és impossible no pensar en el viatge que he fet amb tres amics, recorrent Europa durant tres setmanes: Itàlia, Àustria, Txèquia, Suècia..., i és que ha sigut una autèntica aventura: arribàvem a cada país amb una mà a cada ou, com aquell qui diu, i montàvem el plan una mica sobre la marxa.

Tanmanteix, aquest estiu m'ha deixat quelcom més queuna aventureta amb amics: la Fràter. En un post anterior ja vaig parlar d'aquesta agrupació, però tornant d'un viatge com el que he fet, no puc evitar pensar-hi de nou.

No és que jo m'hagi enfadat amb els meus amics mentre érem per Europa, però sí que és cert que en algunes ocasions ens ha costat més posar-nos d'acord. La Fràter és un exemple de com funcionar tots a una amb alegria, amb una alegria que s'encomana, ja que si no es fa així, no es pot tirar endavant; sempre bones paraules, sempre un somriure, fins i tot quan hi ha contradiccions (que n'hi ha!). Tots tenim les nostres limitacions i febleses, però sovint ens costa acceptar-les, motiu pel qual sol venir el mal humor. Voleu un consell? Col·laboreu amb la Fràter. Jo vaig pujar a les colònies pensant estar fent un favor a algú, però m'he trobat que el principal beneficiat he estat jo, i només puc dir una cosa: GRÀCIES!

sábado, 28 de agosto de 2010

Tot té un final

L'entrada anterior estava programada perquè es publiqués mentre érem al tren, camí de Brussels, però ens vam adormir i un cop vam arribar a l'estació, el tren ja marxava, així que vam arribar a la capital belga a mitja tarda, i el primer que vam fer va ser buscar alberg. Després de caminar una estoneta i d'anar amb el Metro una altra, vam arribar a un alberg juvenil que porta el nom d'un famós cantant nadiu: Jacques Brel. De seguida em van entrar ganes de dormir aquí, però la recepcionista ens va dir que no li quedaven llits. Llàstima. Un moment, ens diu, es veu que tenia una reserva, però que l'anul·laria si els 4 usuaris de l'habitació no arribaven abans de les 20:00. Mirem el rellotge: 19:45 i a la sala d'estar hi ha una taula de ping-pong. Perfecte. Després de 3 partides de dobles ja eren les 20:07, i encara no havia arribat ningú, o sigui que ens quedem l'habitació. 18,50€ i tenim habitació amb bany privat, esmorzar inclòs i WiFi gratuït.

Al matí ens hem aixecat per disfrutar d'un esmorzar XXL i després hem tornat a tombar-nos al llit una horeta. Passada aquesta estona hem decidit visitar la ciutat: el Maneken Pis, el parlement europeu... però la gana apretava de nou. Ens hem parat a una mena de kebab on feien entrapans i dürums, però amb carn de pollastre. Per 3€ hem dinat un tros de pa generós amb amanida, 2 hamburgueses, patates fregides, salsa picant i ketchup. Després, una mica de shopping, Missa anticipada perquè demà ens espera un llarg viatge, i a l'alberg de nou.

Tot i que m'hagués agradat quedar-me una nit més i que en Jacques em cantava Ne me quitte pas, hem decidit no reservar una altra nit, per dos motius: en primer lloc, perquè és l'última nit de l'InterRail, i s'ha d'aprifitar al màxim; en segon lloc, perquè demà hem de marxar molt d'hora. Aquí us deixo l'horari que seguirem demà (la pallissa final):

Brussels (06:16) - Tournai (07:19); Tournai (07:32) - Lille Flandres (07:50); Lille Flandres (08:05) - Amiens (09:23); Amiens (09:31) - Paris Nord (11:14); Paris Gare du Lyon (13:19) - Perpignan (18:30); Perpignan (19:13) - Portbou (20:08); Portbou (20:30) - Girona (21:21).

Sé que costa seguir-ho, però quedeu-vos amb aquesta idea: sortim a les 06:16, arribem a les 21:21 i canviem de tren 6 vegades. Aquí ho deixo, i us recordo que encara que el viatge s'acabi, el blog seguirà funcionant.

viernes, 27 de agosto de 2010

Una ciutat curiosa










Com ja he dit al Facebook, què es pot esperar d'una ciutat l'emblema de la qual és XXX? La veritat és que, qui més qui menys, tots coneixem Amsterdam, i hem sentit a parlar del que hi ha, és a dir que si a l'arribar et trobes amb un emblema com aquest...
No obstant, després d'informar-me una mica, he descobert que volen representar les 3 creus de Sant Andreu, qui va ser crucificat en forma de X, no com Crist. També hi ha una tradició popular que associa aquestes 3 creus a les 3 catàstrofes que ha passat la ciutat: inundació, incendi i pesta.

Fins aquí la història; ara nosaltres:
Després del retard del tren, vam arribar tant afamats que, tot i que ens havíem proposat no menjar més hamburgueses, vam dirigir-nos al Burger King sense pensar-nos-hi massa. Un cop ja havíem saciat el nostre estómac, vam anar cap al barco-casa dels oncles d'en Climent, als quals torno a agrair la seva hospitalitat. Fins aquell moment, no havíem tingut massa problemes amb el transport públic, ja que a la majoria de països no coneixen els aventatges de l'InterRail Global Pass, així que els dèiem que teníem bus gratuït i ens deixaven passar, però aquí a Amsterdam no ha sigut així: per anar de l'estació al barco (un trajecte de 30 minuts, caminant) ens van fer pagar 2,60€. Després d'això vam veure clar que el que calia fer era llogar una bicicleta, i així ho vam fer.

D'aquesta manera, ens hem pogut moure amb facilitat i hem visitat parcs, museus i carrers d'aquesta ciutat maca per turistes, però rara per viure-hi.



Pel que fa al barco, es tracta d'un antic vaixell de mercancies al qual han tret el motor i l'han remodelat de tal manera que s'hi pot viure perfectament. Com que no té motor, tenen una barca més petita amb la qual es mouen pels canals, cosa que vam fer també nosaltres.



Aquí us deixo, camí de Brussels...

lunes, 23 de agosto de 2010

Gràcies per no avortar, Lone

L’any 1964, Lone va quedar embarassada a l’edat de 16 anys, després d’haver passat una nit idílica amb Finn Laudrup, a qui havia conegut només uns mesos abans. En aquell moment, va començar a prendre forma una gran estrella: Michael Laudrup.

Des d’aquí vull agrair a Lone el fet de no haver avortat, tot i la pressió que va haver de suportar, ja que, com diu ella mateixa, el seu pare va estar buscant un lloc on poder fer-ho, tot i que en aquells moments era il·legal; i és que per com ho pinten avui en dia, sembla que és impossible tirar endavant un embaràs a aquesta edat, però ja es veu que no només és possible, sinó que després pot sortir-ne un geni com aquest danès o com Mozart, que va tenir una història semblant.

Per parlar una mica del nostre viatge, he de dir que la pluja ens ha fet una mica la guitza, en aquest país, però tot i això hem tingut l’oportunitat de visitar el museu nacional (gratuïtament, està clar!), on hem pogut veure una mica d’art danès i cultivar-nos amb l’exposició temporal sobre les cultures orientals. Sento no poder penjar cap foto del que explico, però sembla que no estic de sort amb els aparells tecnològics, i quan érem al museu la càmera ha deixat de funcionar. Per sort, un cop hem tornat a l’alberg en Xavier l’ha pogut arreglar.

Què més? El dissabte vaig tenir la sensació que encara no havia marxa de casa, ja que vam anar a veure el partit del Barça a un bar i em sembla que hi havia més catalans que danesos. La situació era graciosa: una munió de catalans en un pub anglès a Dinamarca; curiós, no?
En fi, un cop va acabar el partit ens vam quedar al pub una estona, ja que hi havia música en directe i tocaven cançons prou bones: The Beatles, Bob Marley, The Rolling Stones, Jason Mraz, Kings of Leon…
El toc estrambòtic de la nit el van posar una colla de joves que teníem al costat, un dels quals portava sostens i faldilles. En un primer moment vam pensar que es tractava d’una festa homosexual, ja que durant el dia hi havia hagut una mena de meeting a la plaça principal de la ciutat, però més tard un dels dos músics va anunciar que el que portava sostens es casava, és a dir que devia tractar-se d’una despedida de solter.

I per fi, després de 20h en un tren i amb 4h de retard, Amsterdam...

sábado, 21 de agosto de 2010

Bienvenidos al norte



No, no em refereixo a la pel·lícula francesa, sinó al nord d’Europa, Escandinàvia. Tot i que només he vist Stockholm i Kobenhavn, aquest territori m’ha enamorat, i imagino que part de la culpa la tenen les fèmines d’aquestes terres (de fet, vam estar a punt de comprar una camiseta que posava “I love Swedish girls”). No obstant, també van ser els molts mueseus que vam visitar, la ciutat en sí, l’amabilitat de la gent, el fet que tothom parlés anglès… el que em fa tenir ganes de tornar-hi d’aquí uns anys, per veure tot el que encara no he vist, que és molt!










Parlant de museus, una altra cosa bona de Suècia és que la majoria són gratuïts per menors de 19 anys. Així doncs, el primer dia vam visitar-ne un de música on podies tocar instruments varis i fins i tot interpretar alguna cançó (nosaltres vam cantar Mamma Mia!, d’ABBA, en homenatge al grup suec). Després vam entrar en un museu d’armes, on hi havia una espècie de ninots de cera molt treballats. Finalment, per veure alguna cosa autòctona, vam visitar el museu nacional, on s'hi podia trobar de tot: des d’unes tisores fins a quadres i escultures.
L’endemà, a part de veure la ciutat, vam seguir de museus: el de la policia sueca, on ens vam poder vestir com ells; un museu d’esports, on vam trobar-nos un grup que hi devia haver anat d’excursió (és al·lucinant l’aviat que comencen l’escola, allà!), i finalment, per donar el toc intelectual, el museu Nobel.

Per parlar d’alguna cosa negativa, s’ha de dir que tots aquests països són realment cars, però, com deien en aquella mítica pel·lícula, “sempre ens quedarà el McDonald’s”, i és que en dos dies he menjat 12 hamburgueses d’1€!
Per qui no sembla ser un problema, això dels calers, és pel nostre amic Juice Jr, a qui vam tornar a trobar a Stockholm, després de la seva visita a Finlàndia. Aquest personatge va arribar amb un ferry una mica "tocat", motiu pel qual es va tombar al primer parc que va trobar. Un cop es va despertar de la seva migdiada, va notar que encara no estava del tot recuperat i per això va anar a buscar un hotel que, a part de ser com Déu mana, està situat just davant de l’estació central. Tenint en compte tot això i que, com ja he dit, Suècia és un país car, imagineu-vos el preu…

Aquí deixo aquesta crònica, que encara em queda un dia a Dinamarca; i demà a la nit, cap a Amsterdam, a casa els oncles d’en Climent, als quals vull agrair la seva hospitalitat, ja que ens estalviaran uns bons cèntims que, com a bons catalans, volem estalviar.

martes, 17 de agosto de 2010

Un bon tros

Sé que porto molt de temps sense dir res, però és que a Praha l'ordinador no tenia accents i el portàtil no ens funcionava. Amb aquests pocs dies, però, han passat moltes coses i intentaré resumir-les perquè els que seguiu el viatge us poseu al dia.

Primer de tot, us deixo amb una bona cançó que m'ha recomanat La Pastanaga Verda, perquè us aneu ambientant.






Després de marxar de Wien a les 5:50 del matí, vam arribar a Praha a les 10:21, on una senyora que enlloc de pintar-se els llavis es pintava les galtes ens va venir a buscar oferint-nos l'última habitació d'un alberg per 12€. Al principi no ens en fiàvem gaire (i menys quan vam veure el lloc), però com que era prou barat, ens hi vam quedar.




A Praha pràcticament no hem begut aigua, ja que allà és més barata la cervesa, si saps on comprar-la, cosa que va deixar un bonic panorama a l'habitació un cop vam marxar:




Després de passar uns dies a Praha (un menys del que teníem previst, no em pregunteu per què, ens n'hem adonat ara mateix!), vam agafar un tren cap a Berlin per arribar a l'hora de dinar, i després de menjar uns currywurst i que una venezolana expresidiària i borratxa que acabàvem de conèixer ens convidés a una cervesa, vam anar a visitar el mur de Berlín, una part més destrossada i una altra en més bon estat on la gent hi pinta autèntiques obres d'art.

A les 23:01, vam agafar el Berlin Night Express, un tren que ens havia de portar de Berlin a Malmö, pujant a un ferry a les 3 o les 4 del matí. M'hagués agradat fer fotos des del ferry, però estava rebentat i no em vaig despertar.

A les 7 del matí hem arribat a Malmö i, després d'adonar-me que m'he deixat el mòbil al tren, hem agafat un nou tren cap a Stockholm, on hem arribat a l'hora de dinar. Després d'una hamburguesa al McDonald's, hem preguntat a l'oficina d'informació on podíem dormir, i ens han dit que el lloc més barat era per 40€, és a dir que hem marxat d'allà per anar a buscar alguna cosa pel nostre compte.

Hem trobat una espècie d'habitació hippie de 40 llits per 15€, però la veritat és que no semblava molt segur, i hem seguit caminant sota la pluja d'una punta a l'altra d'Stockholm per acabar en un hostal on dormir costa 30€, sense esmorzar, però amb una cuina per poder-te preparar els àpats, cosa que ara farem, perquè ens estem morint de gana.

Us deixo i espero escriure amb més freqüència.

jueves, 12 de agosto de 2010

Tornada a la "normalitat"




Després de les incidències dels primers viatges, hem pogut recuperar el que teníem previst i hem passat un parell de dies a Viena, la ciutat del Danubi blau, al qual ens hem pogut banyar i, sincerament, ha canviat força des del temps d'Strauss, ja que ara és més aviat verdós, com el Besós.


A Viena ens hem culturitzat una mica i, a part de visitar una mica tots els edificis que està establert que qualsevol turista ha de visitar, a la nit hem anat a sentir òpera: una primera pert de Mozart i una segona d'Strauss i, personalment, m'ha agradat més Strauss.


A part d'això, crec que mereix una menció especial un paio molt simpàtic que vam conèixer al nocturn de Venècia a Viena i que es fa dir Juice Junior. Aquest primer amic que hem fet en el nostre viatge és un californià que tenia previst anar fins a Bratislava, però al qual vam convèncer que es quedés amb nosaltres a Viena; com ha posat a la fitxa de l'alberg, és "mustache grower" de professió, i està fent una mena d'Interrail, però que dura dos mesos. Avui l'hem deixat una mica penjat, perquè havíem quedat de trucar-nos, però en Xavier s'ha deixat el mòbil a la maleta. Així doncs, l'hem trucat ara, a la nit, i hem quedat en retrobar-nos a Stockholm la setmana que ve. Us deixo una foto amb el personatge:

martes, 10 de agosto de 2010

Canvi de plans

Al final, el plan inicial no va sortir com estava previst, ja que el primer tren que havíem d'agafar era un Estrella fins a Cerbère, i el de la taquilla de Girona ens va cobrar un Regional, motiu pel qual no ens van deixar pujar a l'Estrella i vam haver d'esperar el Regional durant 1h. Això va fer que tots els enllaços que havíem d'agafar per arribar a Milan, i a Girona ens vam muntar un nou plan amb el qual arribaríem a Milan a les 5h del matí, aproximadament.
No obstant, quan vam arribar a Cerbère vam preguntar al d'informació (que semblava tret d'una pel·lícula) com ens ho podíem fer, i ens va donar un paperet amb el transbords que hauríem de fer per arribar a les 22:13 a Ventimiglia, una ciutat a la frontera d'Italia amb França, d'on va sortir el Corsario Negro, d'Emilio Salgari. Així doncs, ens vam decidir per aquest plan i vam arribar a la nit a Venitimiglia, on vam bucar un alberg, però tots estaven plens.
Mentre passejàvem per la ciutat decidint si era millor dormir a la platja o a l'estació, ens vam trobar 3 noies i una senyora molt amables, que es van oferir a acompanyar-nos fins un càmping. Semblava que tot anava molt bé: podíem dormir per allà terra i tindríem dutxa i esmorzar i seguretat per 12€ cadascú. L'únic problema era que havíem d'agafar un tren cap a Milan a les 4h 35' del matí, i no ens deixaven marxar d'allà fins les 10h. Així doncs, vam donar les gràcies a les noies i vam anar cap a la platja a prendre alguna cosa i a tombar-nos. Nou problema: la platja no era de sorra, sinó de pedres! En fi, vam dormir com vam poder en un tros de fusta i a la matinada vam dirigir-nos a Milan, on vam aprofitar el dia visitant-ho tot (o gairebé), i a mitja tarda, un nou tren cap a Venezia, on ens han enxufat en un B&B molt xulo i amb gent molt simpàtica, que ens van portar a sopar barat i ens han donat un bon esmorzar.
En fi, m'estic enrollant molt, o sigui que paro i us deixo amb una cançó dels Hombres G.

domingo, 8 de agosto de 2010

Ja estem en marxa!

I per fi ha arribat el dia: avui, en Xavier, en Climent, en Pau i jo comencem l'interrail! No tinc moltes coses a dir. Només dir que avui comencem amb un llarg trajecte de 14h per anar de Girona a Milan, passant (i parant a fer transbord) per Cerbère, Perpignan, Lyon, Chambéry i Torino.
En fi, intentaré anar actualitzant el blog i explicant el que anem fent, però imagino que ho entendreu, si estic desconnectat durant uns dies, no?

Us adjunto una cançó que en Pau em va dir que surt a no sé quina pel·lícula on uns van de viatge a Europa. Disfruteu del personatge:

jueves, 5 de agosto de 2010

Ja n'hi ha prou!


L'altre dia vaig agafar el tren per tornar de Girona a Sant Pol, com ja he fet altres vegades; l'única diferència està en què aquesta vegada vaig arribar a l'estació sense saber a quina hora passava el tren i, tant bon punt arribo sento: "Rodalies, procedent de Portbou, destinació Barcelona Sants, via 1. És a punt de sortir", motiu pel qual no vaig agafar bitllet, sinó que vaig pujar corrents les escales per no perdre el tren.


Vaig aconseguir pujar al tren i, després d'haver parat a totes i cadascuna de les estacions per les que passàvem (fins i tot a Riudellots!), quan ja només en faltava una per arribar a Maçanet-Massanes, una estació a 3 km del poble més proper on hauria de fer transbord i pujar a un altre tren que no surt fins al cap de mitja hora, apareix el revisor i em demana que li ensenyi el bitllet.


Li explico que no tinc bitllet i, amb molta honradesa, n'hi demano un de Girona a Sant Pol de Mar amb Carnet Jove, tot i que podia haver dit que acabava de pujar a Caldes de Malavella i baixava ara mateix a Maçanet. El revisor em dóna el bitllet i em demana 4'20€; jo, extranyat, miro el bitllet d'anada que encara guardava a la cartera i veig 2'80€. Li pregunto molt amablement si s'ha recordat del descompte pel Carnet Jove, però em respon que aquest descompte només es pot fer quan compres el bitllet a l'estació. Li pago el que dec i em poso a cavil·lar.


Entenc que no em vulguin fer el descompte un cop ja sóc al tren, només faltaria! El que no entenc és com ens poden estar robant de manera tant descarada i que ningú es queixi! Per fer una simple comparació: un Ryanair de Girona a Madrid pot arribar a costar, si trobes una bona oferta, 2'99€. És cert que el servei que ofereix Ryanair no és el millor, però tampoc ho és el de la Renfe! Poden cobrar-me gairebé 5€ per fer un trajecte de només 50 km en una hora i mitja? Sembla que sí. I després s'atraveixen a promoure campanyes perquè s'utilitzi el transport públic...


Vist això sembla que l'única opció és agafar el cotxe, però també aquí sembla que ens roben: tots els impostos que se suposa que es paguen per millorar les carreteres, on són? Algú sap quants anys fa que estan parades les obres de la N-II, a l'alçada de Caldes? Ja n'hi ha prou de què se'ns tracti així!

martes, 3 de agosto de 2010

tots ho necessitem



Tots necessitem, d'alguna manera o da'lguna altra, que se'ns ajudi, però sempre hi ha persones que ho necessiten més. Aquest és el cas de la gent de Fràter, una associació cristiana de persones minusvàlides i amb discapacitat. Aquestes persones s'organitzen elles mateixes les activitats, però necessiten voluntaris que s'ofereixin a portar-los d'un lloc cap a un altre; i ara, de l'1 al 15 d'agost, més que mai, ja que es monten unes colònies a Sant Feliu de Pallerols, que són la gran il·lusió de molta d'aquesta gent.

Jo vaig pujar-hi el dia 2 amb l'intenció d'estar-m'hi un parell de dies i prou, però avui ja m'ha costat marxar, i tinc decidit que dijous torno a pujar-hi. No es tracta només d'ells (que és el motiu principal), sinó també d'un mateix, perquè estant amb ells s'aprèn molt més del que us pogeu imaginar!