jueves, 9 de septiembre de 2010

Us trobaré a faltar

Com ja vaig dir al post anterior, el cap de setmana passat vaig ser a Madrid on, a part de conèixer la gent amb la que conviuré al Col·legi Major, també he pogut saber que entrenaré a nanos de 1r ESO (12-13 anys), que ja juguen a futbol 11, a l'escola esportiva Altamira. Serà un canvi important, ja que vinc d'entranar nens de 7-8 anys a futbol 7, però tinc ganes de fer aquest "salt".

Parlant de l'equip de l'any passat, ahir vaig anar a veure el seu primer entrenament, i em va fer molta il·lusió que s'alegressin de veure'm. La veritat, és que guardo un molt bon record d'aquest grup.

Vaig començar amb ells quan feien 1r de primària, però només als entrenament, no anava als partits. Durant el curs passat ja vaig fer d'entrenador "oficialment", també durant els partits, tot i que al principi em va costar una mica, perquè m'havien fet els típics comentaris de "vés amb compte, que hi ha pares que es pensen que el seu fill és en Messi", i coses per l'estil. A més, els resultats no acompanyaven.

Poc a poc, vaig anar parlant amb els pares i agafant més confiança, ja que són persones ben normals. Els comentaris que m'havien fet sobre ells deuen sortir de clubs de barri, però no d'un equip com el Bell-lloc. Allà tothom és conscient que l'entrenador és qui mana, i que amb bones paraules també es poden arreglar els malentesos.

Els resultats seguien sense arribar, però això era el menys important, perquè sempre hi havia bon ambient i, tot i perdre, els nois s'ho passaven bé, que és el més important.

Així doncs, us deixo amb aquest vídeo (el fotògraf, aquí), de l'últim partit de lliga contra el Gironès. Un partit que podíem haver guanyat, però un acte d'anti-esportivitat per part de l'entrenador contrari va fer que empatéssim. Tot i així, ningú es va enfadar més del compte i després vam poder disfrutar d'un bon dinar de final de tamporada. Vull quedar-me amb aquest record, i confio que ens tornem a veure aviat.

Moltes gràcies!


6 comentarios:

El pare de l'Uri. dijo...

Moltes gràcies per la teva paciència i dedicació, tant amb els nanos com amb els pares.
Durant aquest any els nostres fills, han crescut molt, tant físicament com personalment, i tu, sense cap mena de dubte has aportat el teu granet de sorra al trasmetre'ls valors com ara l'esforç, el respecte pel rival, el joc net i el compromís amb els seus companys.

De ben segur que et trobaran a faltar aquest any.

Una vegada més, moltes gràcies.

alex fernandez dijo...

Als d'Altamira els has d'ensenyar que ha Fàtima guanya el Tempir i sobretot que els catalans som collonuts.

Molta sort per Madrid.

Ferran dijo...

Comentaris com els de l'Àlex són els que més m'ajuden a entendre aquells pobres (que s'equivoquen) que ens prenen per imbècils, als catalans. Perquè així com hi ha catalans imbècils però catalans ben decents i, per tant, podem concloure que el català no fa l'imbècil com l'hàbit no fa el monjo, també hi ha catalans collonuts i catalans que no ho són; i és un error -presumiblement voluntari- tant identificar català amb collonut com identificar català amb imbècil.

Amb tots els respectes.

Nico dijo...

No m'agradaria que aquesta entrada es convertís en una espècie de debat polític.
Suposo que ja hi haurà ocasió un cop sigui a Madrid, però aquest no és el moment.

Miquel dijo...

Gràcies a tu Nico per la teva feina amb els nens. I enhorabona pel teu blog: està molt ben fet, amb uns texts molt amens, i una molt bona selecció de vídeos (impressionants Bowie i Brel). El dels nostres fills no llueix tant, però a la seva manera ells també són les nostres estrelles...
Si em permets un incís personal, gràcies també per l'enllaç a la meva pàgina de fotos..., tot i que ara per ara no tinc cap galeria pública. Espero corregir-ho aviat.

Que tinguis molta sort en la teva nova singladura, i recorda que sempre tindràs el nostre afecte

àlex dijo...

Demano perdó pel meu comentari, en cap cas era per entrar en un debat polític, només em va fer gràcia que te n'anessis a entrenar a l'Altamira.
També vull dir que en cap moment he volgut anar ni amb mala intensió o segones (excepte que el Tempir hauria guanyat amb en Nico d'entrenador).
De nou disculpes pel meu comentari si podia donar peu a una controversia que no desitjava.
Merci per venir a saludar a l'Aula, que només és un dia però l'abscència dels "tenors aplicats" ja es fa notar.
Sort.