Bienvenidos al norte

No, no em refereixo a la pel·lícula francesa, sinó al nord d’Europa, Escandinàvia. Tot i que només he vist Stockholm i Kobenhavn, aquest territori m’ha enamorat, i imagino que part de la culpa la tenen les fèmines d’aquestes terres (de fet, vam estar a punt de comprar una camiseta que posava “I love Swedish girls”). No obstant, també van ser els molts mueseus que vam visitar, la ciutat en sí, l’amabilitat de la gent, el fet que tothom parlés anglès… el que em fa tenir ganes de tornar-hi d’aquí uns anys, per veure tot el que encara no he vist, que és molt!

Parlant de museus, una altra cosa bona de Suècia és que la majoria són gratuïts per menors de 19 anys. Així doncs, el primer dia vam visitar-ne un de música on podies tocar instruments varis i fins i tot interpretar alguna cançó (nosaltres vam cantar Mamma Mia!, d’ABBA, en homenatge al grup suec). Després vam entrar en un museu d’armes, on hi havia una espècie de ninots de cera molt treballats. Finalment, per veure alguna cosa autòctona, vam visitar el museu nacional, on s'hi podia trobar de tot: des d’unes tisores fins a quadres i escultures.
L’endemà, a part de veure la ciutat, vam seguir de museus: el de la policia sueca, on ens vam poder vestir com ells; un museu d’esports, on vam trobar-nos un grup que hi devia haver anat d’excursió (és al·lucinant l’aviat que comencen l’escola, allà!), i finalment, per donar el toc intelectual, el museu Nobel.

Per parlar d’alguna cosa negativa, s’ha de dir que tots aquests països són realment cars, però, com deien en aquella mítica pel·lícula, “sempre ens quedarà el McDonald’s”, i és que en dos dies he menjat 12 hamburgueses d’1€!
Per qui no sembla ser un problema, això dels calers, és pel nostre amic Juice Jr, a qui vam tornar a trobar a Stockholm, després de la seva visita a Finlàndia. Aquest personatge va arribar amb un ferry una mica "tocat", motiu pel qual es va tombar al primer parc que va trobar. Un cop es va despertar de la seva migdiada, va notar que encara no estava del tot recuperat i per això va anar a buscar un hotel que, a part de ser com Déu mana, està situat just davant de l’estació central. Tenint en compte tot això i que, com ja he dit, Suècia és un país car, imagineu-vos el preu…

Aquí deixo aquesta crònica, que encara em queda un dia a Dinamarca; i demà a la nit, cap a Amsterdam, a casa els oncles d’en Climent, als quals vull agrair la seva hospitalitat, ja que ens estalviaran uns bons cèntims que, com a bons catalans, volem estalviar.