Canvi de plans

Al final, el plan inicial no va sortir com estava previst, ja que el primer tren que havíem d'agafar era un Estrella fins a Cerbère, i el de la taquilla de Girona ens va cobrar un Regional, motiu pel qual no ens van deixar pujar a l'Estrella i vam haver d'esperar el Regional durant 1h. Això va fer que tots els enllaços que havíem d'agafar per arribar a Milan, i a Girona ens vam muntar un nou plan amb el qual arribaríem a Milan a les 5h del matí, aproximadament.
No obstant, quan vam arribar a Cerbère vam preguntar al d'informació (que semblava tret d'una pel·lícula) com ens ho podíem fer, i ens va donar un paperet amb el transbords que hauríem de fer per arribar a les 22:13 a Ventimiglia, una ciutat a la frontera d'Italia amb França, d'on va sortir el Corsario Negro, d'Emilio Salgari. Així doncs, ens vam decidir per aquest plan i vam arribar a la nit a Venitimiglia, on vam bucar un alberg, però tots estaven plens.
Mentre passejàvem per la ciutat decidint si era millor dormir a la platja o a l'estació, ens vam trobar 3 noies i una senyora molt amables, que es van oferir a acompanyar-nos fins un càmping. Semblava que tot anava molt bé: podíem dormir per allà terra i tindríem dutxa i esmorzar i seguretat per 12€ cadascú. L'únic problema era que havíem d'agafar un tren cap a Milan a les 4h 35' del matí, i no ens deixaven marxar d'allà fins les 10h. Així doncs, vam donar les gràcies a les noies i vam anar cap a la platja a prendre alguna cosa i a tombar-nos. Nou problema: la platja no era de sorra, sinó de pedres! En fi, vam dormir com vam poder en un tros de fusta i a la matinada vam dirigir-nos a Milan, on vam aprofitar el dia visitant-ho tot (o gairebé), i a mitja tarda, un nou tren cap a Venezia, on ens han enxufat en un B&B molt xulo i amb gent molt simpàtica, que ens van portar a sopar barat i ens han donat un bon esmorzar.
En fi, m'estic enrollant molt, o sigui que paro i us deixo amb una cançó dels Hombres G.