Gràcies per no avortar, Lone

L’any 1964, Lone va quedar embarassada a l’edat de 16 anys, després d’haver passat una nit idílica amb Finn Laudrup, a qui havia conegut només uns mesos abans. En aquell moment, va començar a prendre forma una gran estrella: Michael Laudrup.

Des d’aquí vull agrair a Lone el fet de no haver avortat, tot i la pressió que va haver de suportar, ja que, com diu ella mateixa, el seu pare va estar buscant un lloc on poder fer-ho, tot i que en aquells moments era il·legal; i és que per com ho pinten avui en dia, sembla que és impossible tirar endavant un embaràs a aquesta edat, però ja es veu que no només és possible, sinó que després pot sortir-ne un geni com aquest danès o com Mozart, que va tenir una història semblant.

Per parlar una mica del nostre viatge, he de dir que la pluja ens ha fet una mica la guitza, en aquest país, però tot i això hem tingut l’oportunitat de visitar el museu nacional (gratuïtament, està clar!), on hem pogut veure una mica d’art danès i cultivar-nos amb l’exposició temporal sobre les cultures orientals. Sento no poder penjar cap foto del que explico, però sembla que no estic de sort amb els aparells tecnològics, i quan érem al museu la càmera ha deixat de funcionar. Per sort, un cop hem tornat a l’alberg en Xavier l’ha pogut arreglar.

Què més? El dissabte vaig tenir la sensació que encara no havia marxa de casa, ja que vam anar a veure el partit del Barça a un bar i em sembla que hi havia més catalans que danesos. La situació era graciosa: una munió de catalans en un pub anglès a Dinamarca; curiós, no?
En fi, un cop va acabar el partit ens vam quedar al pub una estona, ja que hi havia música en directe i tocaven cançons prou bones: The Beatles, Bob Marley, The Rolling Stones, Jason Mraz, Kings of Leon…
El toc estrambòtic de la nit el van posar una colla de joves que teníem al costat, un dels quals portava sostens i faldilles. En un primer moment vam pensar que es tractava d’una festa homosexual, ja que durant el dia hi havia hagut una mena de meeting a la plaça principal de la ciutat, però més tard un dels dos músics va anunciar que el que portava sostens es casava, és a dir que devia tractar-se d’una despedida de solter.

I per fi, després de 20h en un tren i amb 4h de retard, Amsterdam...